La solució

Final de mes i divendres, aquestes dues dades en segons quines feines son sinònim de dia estressant i de moviments compulsions de grau vuit a l’escala Richter.
Per sort, aquesta vegada anava preparat. Entre els correus d' ahir, la Noèlia ( que des de que viu a Madrid està optimística a tope ) m’ enviava la solució per “ aquests dies “...
Aquest anunci és d’un medicament
Llegeixi atentament les condicions del seu ús
En cas de dubte consulti amb el seu farmacèutic.

Porquitos

Malgrat que en bastants casos ( no seria el meu ) la bellesa física i la intel·ligència no van de la maneta, s’ha de reconèixer que en el cas d’ en George Clooney, sí que comparteixen persona.
Quan es va fer públic que l’actor tenia com a mascota un porquet, alguns el van titllar d’excèntric i eixelebrat. Que valenta és la ignorància !
Ara que les coses van mal dades, és dels pocs que en pot treure un profit.

El canvi cromàtic

Dilluns a la plaça de la Vila hi havia diversos ciutadans, vestits sense mànigues, prenent el sol i fent un vermut com qui no vol la cosa...
Avui és dimecres, per tant han passat quaranta vuit hores i fent una ullada per la plaça de la Vila, el panorama ha canviat una mica...
Això amb en Franco no passava...

Test funcional

Davant la contemplació d’aquesta imatge, poden passar quatre coses. Si el primer en que fixes la mirada és el pont, ets un amant d l’arquitectura, persona culta i afable. Si el primer és el cul de la noia, ets una persona sexualment activa, simpàtica i emprenedora. Si el primer que veus son les flors, ets una persona amant de la botànica, estalviadora i llegida. Ara, si el primer que mires és el veí que treu el nas per la finestra del segon bloc de pisos...Aleshores, tens tots els números per acabar en la política. Ho sento.

Substituts

L’ altre dia en Quim Reberté, bon fotògraf i millor persona, intentava explicar-me que s’ ho havia passat força bé en el concert dels Queen a Barcelona. Jo soc dels que creuen que un concert sense en Freddie Mercury pot estar molt bé, però mai es pot dir que eren els Queen. Bàsicament per que, no només era l’ànima del grup, si no l’ autor de la majoria de les cançons i la veu solista e inconfusible del invent. No voldria recórrer al jardí sense flors que deia el poeta, però un concert de Queen sense en Freddie Mercury és com un jardí sense flors. Apa.

Copyright

Els drets d'autor protegeixen "obres originals" que estiguin fixades en una forma d'expressió tangible. La fixació de l'obra no ha de ser aparent o perceptible mentre aquesta pugui ser comunicada mitjançant l'ajuda d'alguna màquina o aparell.

Homo sum, humani nihil a me alienum puto

Sempre he cregut que una frase en llatí donava un toc de classe a qualsevol escrit, per poca-solta que fos aquest. I avui, amb una nova davallada de les borses, s’em presenta l’oportunitat de desempolsar el llibre:
“ Frases en llatí per a titular entrades de blog i semblar un erudit “. I semblava tonto...

L' ecologista comú

Estimats nens, si alguna vegada us trobeu en la disjuntiva de distingir entre un ciutadà comú i un ecologista... La resposta és molt fàcil: L’ecologista és el que s’està fumant un porro. De res.

Veles e vents

Omplir aquest blog de frases boniques parlant d’ algú que ja no hi és, seria utilitzar el recurs fàcil. D’en Ricard Ferrer, el que sí puc dir, sense exagerar gens ni mica, es que continuem trobant-lo a faltar, dia sí, dia també.

El trio i la 6/49

El més bonic de la imatge que encapçala aquestes ratlles, és que malgrat que hagin passat trenta anys ( justos i clavats ), encara es pot repetir tot sovint. Amb en Pep i en Rafelillo no compartim amistat, compartim vida. Això m’ha quedat molt poètic, però si haig de ser sincer, el que compartim en realitat és tot el que cap en una taula ben servida.
Vull pensar que amb el temps que fa que ens suportem, les arrels son prou fortes com per aguantar molts anys més. Tants com faci falta.

Com voltors

Ser famós és complicat. Ser famós a Sant Celoni sobrepassa qualsevol límit que ens marqui la convivència. Vegin, per exemple, aquesta imatge obtinguda al carrer Major de la nostra localitat, on els pseudo-periodistes de les revistes del cor , s’ abraonen sense pietat sobre la Mariona Monsonís, per obtenir unes declaracions que confirmin els rumors de la seva propera iaialitat.

Yo quiero tener

Avui voldria aprofitar l’ avinentesa per a reivindicar a un músic i cantant brasiler anomenat Roberto Carlos ( res a veure amb el jugador de futbol ) que fou capaç de servir-nos en safata unes lletres absolutament ingènues, però que ofereixen un missatge que ni els llibres d’autoajuda d’en Jorge Bucay. Si teniu temps i ganes, us recomanaria una ullada a alguna de les cançons d’ aquest artista que a part de cantar a l’ amor i al desamor, com qualsevol lletrista al ús, també ho fa a temes tant poc romàntics com l’ ecologia, els camioners, els gats tristos o les presentadores de televisió. I especialment una, que com qui no vol la cosa, ens ho deixa ben clar: “ Yo quiero tener un millón de amigos y así más fuerte poder cantar “. Coi, i jo també.

Les autoritats sanitàries

Abans els paquets de fumar no advertien de la perillositat del seu consum. Per no advertir, ni advertien que fumar no feia més home ni que les senyores que fumaven no eren totes unes fresques.
Ara, en canvi, les autoritats sanitàries es preocupen per la nostra salut, entre calada i calada.

Temps era temps

Per una casual casualitat aquest matí m’ han retornat la fotografia que presidia la meva fitxa d’ empleat de la feina on acostumo a anar, a passar-hi l’ estona...
Per donar exemple a tota la penya, que posarà el crit al cel quan vegi en aquest blog imatges seves de fa uns quants segles, servidor la planta aquí mateix , amb aquesta patxorra...
Tretze anyets tenia la criatura. I si t’ ho mires objectivament tampoc hi ha massa diferències: Una cara de bona persona...Igual que ara. Una mirada profunda i penetrant...Igual que ara. Uns llavis carnosos i tendres...Igual que ara. I una cabellera espessa i negra com el carbó...Igual...igual callo.

La bellesa interior

Hi ha blogs on dia rera dia apareixen imatges del seu propietari/a en tota mena de postures, gairebé de manera monotemàtica. Aquest no serà el cas. I no es tracta de tenir l’ autoestima en fase plena, minvant o nova ( els que s’ hagin operat ), si no de saber utilitzar la neurona per a saber valorar la bellesa en la seva justa mesura. Les persones intel·ligents sabem que la veritable bellesa de les persones, està en el seu interior. Talment com la noia de l’ imatge, una bellíssima persona, com bé mostra el seu interior.
P.D. L’ exterior tampoc està malament.

Referents

Quan vaig utilitzar el terme “ Sex Symbol “ per a definir una formosa poncellina que apareixia en aquest blog, es va iniciar un petit debat sobre què o qui era un sex symbol, encara que fos a nivell local. Posats a fer contenta a la penya, a partir d’ avui i fins a nova ordre, utilitzaré el terme “Referent “ per a anomenar a una noia, senyora o senyoreta que en el seu moment ( en el de l’ imatge, com a mínim ) era un punt d’ inflexió del bon veure i millor mirar. I avui que és Santa Teresa, doncs un referent, la Teresa...Per molts anys.

Guau

“ Com més conec les persones, més m’ estimo el meu gos “ no sé qui es va inventar aquesta frase, però servidor l’ha volgut contrastar amb un dels representants d’ aquest col·lectiu amb qui tinc més confiança i això és el que m’ ha contestat: “ Mira, que diguin el que vulguin, però jo com més conec els gossos, més m’ estimo les meves persones “. L’ hi he fet unes quantes pessigolles a la panxa, ha mogut la cua i tan contents.

Per molts segles

Hi ha gent que sembla molt més antipàtica del que és en realitat, hi ha gent que és tan antipàtica com sembla en realitat, hi ha gent que sembla molt més simpàtica del que és en realitat i hi ha la Marta que per aconseguir una imatge on no rigui han calgut tres hores de Photoshop. I diuen les males llengües que avui fa anys...Vint-i-uns quants. Felicitats !

El preu del diner

Hi havia una vegada un país en el que cent pessetes eren cent pessetes i qui venia fils, venia betes.
Però ara, que ja no hi ha pessetes, ni fils, ni betes, hi ha una mena de bitllets que tenen un valor que , com a la mili, s’ els hi suposa.
El que podies comprar la setmana passada amb un bitllet, aquesta ja no pots i a la propera ni ho vulguis saber.
I això té un nom i el sap tothom...

1492

El descobriment d' Amèrica ( apunt del natural ). D' esquerra a dreta: En Colom, La Pinta, La Niña i en Santamaría.

Black and white

També és mala llet, que després d’ anys i anys de preguntar-se si un negre podria ser President dels Estats Units, quan per fi sembla una possibilitat raonable, ara resulta que si ho aconsegueix el més probable és que es torni blanc del ensurt del que l’ hi espera.

Ja, ja i ja

La darrera animalada tecnològica en el món de les càmeres consisteix en un sistema que detecta els somriures ( smile shutter ). Per més que intento entendre el sentit de tan magne descobriment no ho aconsegueixo. Però no veieu que amb el que ens ve a sobre , si teniu una càmera que va buscant somriures, se us pot rovellar de no fer-la servir...

Se acabó el amiguismo

La noticia, fresca del dia, diu que el periodista Carles Pérez ha sigut nomenat Defensor de l’ Audiència de la CCMA ( Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ) I què ? Preguntareu els coneixedors de la meva ancestral antipatia pels càrrecs públics... Doncs res. Fer-vos saber que en Carles fou professor meu cap el any 88 del segle passat. Era professor de llenguatge, locució i guió a l’ escola de ràdio. I gràcies a la llavor que va plantar, avui puc presumir de no dominar el llenguatge, de ser un pèssim locutor i sobretot de no saber si guió va amb accent obert o tancat. A banda d’ això, molt bé, gràcies.

El meu cosí és punxa

Fixeu-vos en la grandesa del idioma, que provoca que un simple accent canviï totalment el sentit d' una frase...
El meu cosí no es punxa...És punxa. És punxadiscos professional o com diuen en l' argot: " DJ "
El gran DJ PUKU, una autèntica institució en el mon de la música de ball de casa nostra. Encara no s' havien inventat les discoteques i ell ja estava punxant.
P.D. Si aneu al EIBISI i dieu que sou amics del cosí del DJ PUKU, teniu barra lliure il-limitada. Palabrita del niño Jesús.

Darwin, eres grande.

Estava l' altre dia veient unes declaracions del entrenador del Betis i ho vaig veure molt clar: L' home no ve del mono.
Darwin, n.p.i.

Les estrelles Miquelet

Fixeu-vos el mal que està fent el canvi climàtic...Que uns fabricants de pneumàtics ens hagin de dir a on poden anar per a menjar bé... I què serà el següent...? Que les dones s' operin els pits per a tenir-los més grans...?

Saludos, motero

Si es creuen pel carrer ni es miren, si es troben a les dues bandes d’ un cap de futbol s’ insulten amb ganes, si coincideixen en un atapeït vagó de metro s’ oloren amb menyspreu i si van en cotxe es piten a la que poden...Però, això sí...Quan van de moteros...son més trempats que la Carmen Sevilla...

Crisis ? What crisis ?

En aquests temps de suposada crisi, algú ha tingut la brillant idea de fer venir els Caça-Chiclets al carrer Major de Sant Celoni per arrancar qualsevol vestigi d' incivisme del seu terra...
Suposo que van a preu fix, per que porten tota la setmana entre la plaça de l' Esglèsia i la plaça de la Vila. I si cobren per hores, no sé d' on surtirá el pressupost per tant acurada pensada.
Sobre les defecacions de colom...? De moment ni se les miren.

Especial Germán

Aquests darrers dies, per sort o per desgràcia, m’ ha tocat parlar força d’ en Germán. Tot i la seva fugaç estada a la darrera edició de Gran Hermano, n’ hi ha hagut prou com per a convertir-se temporalment en un personatge mediàtic i assaborir els seus 15 minuts de fama.

A començaments de segle, en Germán i jo vàrem coincidir als estudis de Ràdio Barcelona. Jo em convertia en guionista de “ La radio al sol “ i ell en showman oficial del mateix invent. A la temporada següent els dos entràvem a la plantilla del clàssic “ Què fas aquesta nit ? “ que presentava el mai ben ponderat Toni Ruiz i on vàrem tastar la mel del èxit i el mató del fracàs. I finalment vàrem compartir unes quantes ones hertzianes a Ràdio Sabadell, per que... en Germán és de Sabadell.

En el temps que vàrem treballar plegats la nostre relació fou com la d’ en Buenafuente i en Corbacho, evidentment jo no era en Corbacho. Potser algun dia us explicaré alguna de les anècdotes que vàrem compartir, però de moment us haureu de conformar amb aquesta instantània, corresponent al sopar de fi de temporada de la gent de la Cadena SER a Barcelona. El més magre és en Miquel Soler, cap de programes, darrera en Joan Ferrús, que no fa massa va ser finalista d’ un programa dels 25 anys de TV3, servidor, en Germán amb ulleres i cantant “ El torito bravo “, en Toni Ruiz, actual conductor dels matins a Aragón Radio i la Tere Valldeperez, la veu de les terres del Ebre.

Saturday Night Fever

Eren tres. Eren germans. Eren increïbles...Senyores i senyors, ELS BEE GEES !!!

I tal dia farà un any...

Tengo un amigo que ha decidido irse a vivir a Balde...
I ¿ porqué ?
PORQUE LOS AÑOS NO PASAN EN BALDE