Aquests darrers dies, per sort o per desgràcia, m’ ha tocat parlar força d’ en Germán. Tot i la seva fugaç estada a la darrera edició de Gran Hermano, n’ hi ha hagut prou com per a convertir-se temporalment en un personatge mediàtic i assaborir els seus 15 minuts de fama.
A començaments de segle, en Germán i jo vàrem coincidir als estudis de Ràdio Barcelona. Jo em convertia en guionista de “ La radio al sol “ i ell en showman oficial del mateix invent. A la temporada següent els dos entràvem a la plantilla del clàssic “ Què fas aquesta nit ? “ que presentava el mai ben ponderat Toni Ruiz i on vàrem tastar la mel del èxit i el mató del fracàs. I finalment vàrem compartir unes quantes ones hertzianes a Ràdio Sabadell, per que... en Germán és de Sabadell.
En el temps que vàrem treballar plegats la nostre relació fou com la d’ en Buenafuente i en Corbacho, evidentment jo no era en Corbacho. Potser algun dia us explicaré alguna de les anècdotes que vàrem compartir, però de moment us haureu de conformar amb aquesta instantània, corresponent al sopar de fi de temporada de la gent de la Cadena SER a Barcelona. El més magre és en Miquel Soler, cap de programes, darrera en Joan Ferrús, que no fa massa va ser finalista d’ un programa dels 25 anys de TV3, servidor, en Germán amb ulleres i cantant “ El torito bravo “, en Toni Ruiz, actual conductor dels matins a Aragón Radio i la Tere Valldeperez, la veu de les terres del Ebre.