Per una casual casualitat aquest matí m’ han retornat la fotografia que presidia la meva fitxa d’ empleat de la feina on acostumo a anar, a passar-hi l’ estona...
Per donar exemple a tota la penya, que posarà el crit al cel quan vegi en aquest blog imatges seves de fa uns quants segles, servidor la planta aquí mateix , amb aquesta patxorra...
Tretze anyets tenia la criatura. I si t’ ho mires objectivament tampoc hi ha massa diferències: Una cara de bona persona...Igual que ara. Una mirada profunda i penetrant...Igual que ara. Uns llavis carnosos i tendres...Igual que ara. I una cabellera espessa i negra com el carbó...Igual...igual callo.